Hem d’estar a tot arreu



“Organitzem-nos en comunitats, en moviments, xarxes, des de les quals conversar i regalar-nos els sabers construïts en la reflexionada experiència pràctica del compromís emancipatori” (Paulo Freire)

Ningú hauria de romandre indiferent als desnonaments, a les manifestacions de racismes de tot tipus, a la precarietat de la Sanitat i Educació públiques, a l’augment de l’extrema dreta, a les violències envers les dones o a la població lgtbi, als milers de persones que pateixen amb la Llei d’Estrangeria, i a un grapat més de misèries que ens afecten diàriament com a veïnes i veïns.

Quan ens organitzem i reivindiquem drets dins d’un determinant col·lectiu, plataforma o assemblea, de vegades sorprèn, i molt, a la gent i a les institucions que s’han quedat estancades al país oficial, als despatxos, a la premsa hegemònica. a determinades xarxes socials, o a la idea d’un país sense més problemes que no pas, potser, el seu problema. Encara recordo quan es va crear el Sindicat Popular de Venedors Ambulants (Sindicato Mantero) i les cares que posaven moltes persones quan s’assabentaven que a tota Catalunya hi havia centenars de veïns arribats en caiucs des de les Illes Canàries i que porten molts anys intentant sobreviure aquí, sense papers, però amb dignitat, o quan Las Kelly van sortir per primera vegada al carrer per explicar la seva situació terrible de feina als grans hotels de cinc estrelles de Barcelona, o quan Emergència Frontera Sud va explicar la situació real en la que es troben centenars de persones que arriben a Barcelona, directament des de les pasteres a dormir als carrers de la ciutat.

Els moviments socials són accions de persones reunides per tal de mantenir o canviar una determinada situació. Comprendre els moviments socials i la seva importància en la construcció de la justícia i la ciutadania és cabdal per identificar els entrebancs que cal superar en el procés de construcció de la democràcia, de la pau social i del mínim manteniment de la cohesió.

La realitat és que els verbs dels moviments socials són d’acció, de dinàmica, de canvis, i les teoritzacions no sempre han acompanyat aquest dinamisme, i aquests verbs són conjugats per la societat civil organitzada, que demana drets des de les múltiples formes d'activisme i articulacions. No obstant això, el sofà de l’activisme és enorme i comodíssim! En plena era digital, l'activisme sovint no baixa a participar d’una manifestació, a aturar els peus a l’extrema dreta, a fer llargues assemblees deliberatives, a connectar i intentar tenir empatia amb les precarietats reals de la gent o a conèixer de prop el veïnat, però sempre vol donar una opinió a les xarxes socials, gastant molt poques calories.

Ens pertoca a totes les persones, la participació activa en els moviments socials, per tal de generar demandes i lluitar pel seu correcte compliment, perquè les causes, tot i que són moltes vegades compartides, també són diverses, tranversals, interseccionals, van més enllà dels interessos privats i els seus objectius, poden transformar la vida de molta gent.

Sigui la lluita que sigui, antiga, nova o novíssima, sempre hi haurà les demandes de la classe treballadora, les pautes ecologistes, feministes, antiracistes, pacifistes, lgtbi, dels drets civils i socials, de solidaritat, antifeixistes, culturals, d’autogovern, dels drets humans, etc. Hem d’estar a tot arreu, trepitjant el carrer, fent feina de base i de formigueta; només així coneixerem i prendrem consciència de les necessitats de la població i tindrem ganes de transformació social, en el sentit més ampli possible, de poder restablir i preservar els drets bàsics de les persones, de vegades tan oblidades pels poders fàctics.

Amb la nostra participació als moviments socials hem de tenir molt clars els elements de resistència, el posicionament polític, la defensa dels drets de la ciutadania (i que hi ha gent que ni tan sols està considerada ciutadana, jurídicament). Hem de saber que si ens aixequem del sofà podem millorar la participació democràtica de veïns i veïnes, i sobretot de la població subalternitzada i perifèrica. Hem de ser conscients de qui som, qüestionar el món, la ciutat, el barri en què vivim, tenir en compte la diversitat en tots els àmbits, les diferències socials, i acceptar que tot afecta directament la realitat que ens envolta.

La nostra participació en la recerca de la llibertat i la justícia en la recuperació de la humanitat i la dignitat, de vegades anul·lades pels poders fàctics, es fa amb la lluita constant, la mateixa que va ensenyar en Paulo Freire amb la seva Pedagogia de l’Oprimit, un instrument fonamental en el procés de presa de consciència i, per tant, la constitució dels moviments socials.

Arremangueu-vos, perquè hi ha molta feina per fer! Podem començar per la lluita unitària contra el feixisme i el racisme, per exemple, mai tan necessari amb l’augment de l’extrema dreta arreu del país.

I com fer-ho? Formeu grups a les vostres ciutat, als vostres barris, parleu amb el veïnat, amb les entitats de tota mena, amb les associacions de veïns i veïnes, perquè tothom hi compte. Feu accions als carrers, repartiu les octavetes d’UCFR, expliqueu a les vostres companyes del cole, de la feina, de la universitat, de la perruqueria, etc, els perills del discurs de l’odi i del racisme. En definitiva, participeu activament dels moviments socials.
*Article publicat originalment al blog de Moviments Socials d'Esquerra Republicana. (20/02/2019)

Comentaris

Entrades populars